El camí blau
A Antonio Machado i a Walter Benjamin
Camino per la memòria.
Faig camí mentre camino.
Pels viaranys d'exili,
fujo del gris ensorrat del meu país esquerp.
Des del Cap Cervera,
el blau més blau em crida.
La tramuntana inclement neteja el rostre
d'aquest mar fred i metàl·lic.
El blau més blau em crida.
Els passos cansats,
desesperançats,
em porten a recer de la platja amiga.
Port amable i blau lluminós.
Malalt d'amor pel meu país,
deixo que el blau més blau
em bressoli per sempre:
-Adéu mare. Ja vinc.
L'esperança del sud llunyà,
vers altres mars, cap a ponent,
corre per camins silents i de pols.
Solitud vora el blau.
El blau més blau que et crida.
El pes de tot un poble
pels camins de la diàspora:
-Adéu amics, fins aviat.
I que la mar amiga em porti.
P.D. En companyia d'uns amics, que caminen camins de memòria, vam fer de Portbou a Cotlliure per homenatjar el poeta Antonio Machado Ruiz ( Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939) i el filòsof Walter Benjamin ( Berlín, 1892 - Portbou, 1940).
Vam recordar les persones que per culpa de les guerres es veuen obligades a fugir del seu país.
Fotografia de Montse Saldaña.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada