divendres, 2 d’agost de 2013

RESSEGUEIXO CAMINS


Ressegueixo camins que s'esvaneixen.
Les passes em porten al fangar 
on senyoregen amb un esquelleig continu
i no són la vaca cega.
Inútilment cerco el corriol
que menava a la font.
Ja ho sé que ja no raja!
Petjades d'anys
serven sota l'herbassar.
Inútilment somnio rialles
d'encantades omplint el càntir.
Avui sóc jo, blanca,
qui trenca l'harmonia
d'aquest bosc salvatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada