Oh, amor! Dolça rutina.
De tant fer camí junts,
ja no m'encanta la llum primerenca que lluu als teus ulls de mar;
ni aixeca onades per perdre-hi els sentits;
ni els bosc més verge i amagat
somou desitjos de quedar-m'hi amb tu per sempre.
Veus més joves o noves
m'atrauen des del fons de la vall.
Crida de vida que a voltes amb tu comparteixo.
Oh, dolça rutina meva!
Com viuria sense tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada