divendres, 30 d’agost de 2013

EL JARDÍ DE LA CARMETA


El jardí de la Carmeta és tan petit!
És un món petit.
Floreix tot l'any.
La Carmeta, des de que se'n va anar de Cal Ferrer, al mig del poble, i va deixar la botigueta que hi tenia, exemple d'un altre món petit amb una mica de tot, es va refugiar en aquest jardí.
En poc més d'una trentena de metres quadrats hi concentra hort i jardí. Hort amb hivernacle : un parell de tomaqueres , dos enciams, quatre alls i unes quantes cebes. Diríeu que és el precursor més fidel de l'hort urbà. Tot plegat per a ella sola, ja en té prou. Quan en Joan, el seu home, últim ferrer de Perafita, era viu, no era pas gaire diferent, però, alguna mongetera potser i dues pebroteres.
Al racó més arrecerat pel julivert.
Per l'aigua no patiu. Arrambada a la cas un dipòsit recull l'aigua de la pluja.
Per anar de la porta a l'altra banda d'aquest hort - jardí no hi vas pas en línia recta. Un corredor laberíntic per sota d'una perera, rosers, xinxilles i lilàs entrellaçats i esporgats a mida justa. Tot a mesura del pas de la Carmeta. Passejar-s'hi és un seguit de sentors i colors, boïnors d'abelles quan fa sol i coloraines voladores quan les papallones.
Al bell mig d'aquest oasi florit, una taula rodona i dues cadires. Al cim, l'olla vella amb consolves.
Les estacions hi fan estada, al jardí de la Carmeta. Tot l'any florit. Ara és temps de setembres, pilariques, galdirons i crisantems...i encara, amb la bonança, hi trobes alguna rosa de tardor amb les fulles escadusseres tocades pel roig.
Ja ha collit les peres i la marialluïsa.
La Carmeta prepara la terra de l'hortet. Treu les herbes, cava i adoba. Bledes, dues coliflors, escaroles per l'hivern. D'aquí quatre dies recollirà les fulles mortes, embolicarà el cactus de la torratxeta perquè no es refredi a l'hivern.
Tot esperant el bon temps les plantes més valentes trauran lluc i resistiran el vent del nord i la glaçada.
En un jardí tan ple hi pots trobar de tot. La Carmeta ho sap. La vivor i l'esclat d'aquest raconet de món és seu i només seu. Mentre tingui salut i il·lusió hi ha vida assegurada i una munió de plantes de jardí que en pocs llocs trobaries.
De dones com la Carmeta que no se'n perdi la mena.
Que petit i bonic, el jardí de la Carmeta!

1 comentari:

  1. Apuntada a la Cadena de blogs per a la independència, Teresa.

    Tens el número 263, hauràs d'enllaçar el 264, quan s'apunti...

    Gràcies per venir!

    ResponElimina