El " jo també hi era" serà la frase més sentida.
Però la imatge del dia, la que val més que mil paraules, serà inabastable. Visible, potser, amb el Meteosat o, encara més, des de la Lluna. Qui la pogués veure!
I, quina imatge seria si tots els que demà ens mobilitzarem per A o per B però amb Catalunya al cor, ens donéssim les mans i ens estiréssim fent sardana. Fins on arribaríem?
No hi ha paraules, tampoc, per descriure l'emoció compartida. S'ha de viure i això és el que farem. Faci sol o plogui.
Nosaltres som la baula lluçanesa tan resistent i soferta. Hem pres el relleu d'aquells altres lluçanesos que van lluitar per la llibertat d'aquest poble. Malgrat els esforços per esborrar-ne el record després de la desfeta del 1714 ...Ni una pedra va quedar en memòria dels Puig de Perafita; on hi havia el mas avui s'hi alça un castell noucentista. Prats repica les campanes cada 5 de Febrer, dia de Santa Àgata, per no oblidar la crema d'un centenar de cases de les cent noranta que hi havia en aquell moment. Les tropes filipistes comandades pel comte de Montemar en foren les responsables. Sant Feliu i Oristà també foren represaliades a foc.
Volem ser sense oblidar d'on som i d'on venim. Ni perdre res del que s'ha guanyat amb esforç ni suor. Som com som però hi cabem tots, com sempre.
Una cadena oberta i que no tanca. Donant la mà als del nord i als del sud i si algú s'hi vol afegir l'hi donem entrada.
M'ha donat la mà un blog tan dolç com Ensucrat i jo la dono amb molt de gust a l'Ester de Vivències d'una mare .
P.D. de l'endemà :
El testimoni sentit de la baula lluçanesa:
el millor de tot es el que ens mostres a l'imatge: l'alegria del futur catala.
ResponEliminagracies per la teva aportació a la cadena de blogs per la independencia
;-)
Gràcies a vosaltres salvem aquesta llengua nostra i podem esperar un demà lliure.
EliminaSí ens donem les mans.