dilluns, 21 de desembre de 2020

PEL BOSC AIGUALIT.


Passejo la mirada
pels boscos aigualits,
on hi suren mapes de verdet
i la picea més alta
hi cerca les antípodes.
Passejo la mirada
per un mirall que pesca cels
i si el sol de migdia hi pica l'ullet,
l'aire més fi, li fa pessigolles.

8 comentaris:

  1. Fa bon passejar per aquests racons que ens mostres.

    Aferradetes, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia d'hivern,la natura té racons amagats i sorprenents.
      Aferradetes, Lluna.

      Elimina
  2. En els reflexos hi hauria les antípodes, com en la intrepretació hi ha l'altre costat d'una obra.
    És molt maco aquest poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. I la gràcia de tot plegat com la riquesa d'una llengua i la diversitat de pensament, és la interpretació. És poesia!

      Elimina
  3. Poema i filmació es complementen.
    Bon Nadal Teresa.

    ResponElimina
  4. Aquest bosc aigualit reflecteix la seva verdor com si fos un mirall i si a més hi toca el sol, tenim la brillantor que ens arriba fins al cor...
    Bones Festes Teresa i molta salut i sobretot conserva l'alegria!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la natura ens encanta amb la seva claror, l+alegria esclata i llavors som poetes.
      Això, M.Roser,alegria per esclatar en mil poemes. Gràcies i molta salut i alegria per tu!

      Elimina