Tenim jardins
de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra assolellada
hi germinen faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!
Tenim jardins.
Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna, dins Itineràncies poètiques i sobre el Covid 19.
És bonic aquest poema, ple d'aire net, olors de flors i cants d'orneta.
ResponEliminaA ciutat també deveu tenir l'aire més net i perfumat.I, n'hi que sigui amb paraules us n'envio una mica d'aquí dalt.
EliminaAfortunats, tenim jardins.
ResponEliminaGràcies per seguir els poemes a les Itineràncies. Ens portes l'alegria de les flora i dels ocells.
A més d'enyor, de llibres, les flors i els ocells ens acompanyen i ens recorden que hi ha vida i alegria. Feia temps que estava absent de les lletres de la xarxa. Gràcies Carme per tornar a teixir fils poètics.
ResponEliminaNo sé com deu ser la resta de jardí, però si ens deixem portar per aquesta bonica flor que ens dóna la benvinguda, segur que deu ser meravellós...
ResponEliminaSalut i alegria per a tothom i si és amb flors, millor!
No et pensis M.Roser, el tinc abandonadot. Aquest dies m'hi torno a passejar i a estimar-lo.
ResponElimina