dimecres, 8 de gener de 2020

EL PESSEBRE D'AVUI DIA

El pessebre d'avui dia
no té nen ni mare,
no sabem si s'han perdut
per la mar blava
o si no estan per passar fred
en una cova.
Hi ha dos patges que cerquen
els seus reis a la desesperada,
ves a saber on s'han ficat,
el món és tan ample!
Un pescador de canya
sense fil i sense ham,
pesca somnis en un riu
que no té aigua.
Mentre un cignes perduts
hi ballen puntualment,
en aquestes festes,
a ritme del Trencanous.
El pessebre d'avui dia
és un desert de marbre blanc i brut
amb unes figuretes de plàstic resclosit.
Pastors autosuficients
hi menen un ramat ben divers
i la pagesa porta a passeig la lloca
i dos pollets grassos
que no paren de fer piu piu.
Casetes minúscules s'enfilen
a les muntanyes més altes
tot cercant el verd escadusser.
Ah! I no esperis veure-hi ni rierols ni neu.
L'aigua no hi córre.
Vet aquí el meu pessebre d'avui dia,
és un pessebre reciclat
(com no! És la consigna).
O potser ja ho has endevinat?




4 comentaris:

  1. Un poema post-Nadal
    del tot molt original.

    ResponElimina
  2. Un poema molt bonic, és una altre visió del pessebre que, per cert, trobo que és un pessebre molt imaginatiu, no tots han de ser iguals i si a sobre és reciclat, millor que millor!
    Petonets,Teresa.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt el poema i el pessebre reciclat.
    Jo cada cop tinc més mandra de pessebres... però quan els veig fets, m'agraden. El teu és super original!

    ResponElimina