Som a la porta,
a punt d'emprendre volada
amb qualsevol fulla.
Pasturarem les estrelles
o sinó,
pels indrets encara verds de la Terra.
O no?
Potser t'estimes més
els ocres canviants
que envolten l'oasi?
Serem aquell airet fresc
que amoixa els somnis.
Amoixem somnis.
ResponSuprimeixGràcies novament Teresa.
Sí, un bon pastor de somnis i de muntanyes, el teu germà. Que rebis el seu airet, Xavier.
SuprimeixCada dia tenim més la sensació que som a la porta.
ResponSuprimeixUn poema preciós, Teresa!
Sí, i no només les que ja tenim una edat. Les somniadores no podem de deixar de mirar el cel i a la terra el caliu tardoral ens acompanya i ens hi aferra, al somni.
SuprimeixA punt de prendre volada, ben a prop de la porta, que no se'ns escapi res d'allò que ens faci sentir.
ResponSuprimeixAferradetes, nina.💖
Hola Lluna, aferradetes per tu i aferradetes als ocres i vermells tardorals que ens fan sentir vives.
SuprimeixTots hi som permanentment a la porta. En qualsevol moment l'interruptor pot apagar el llum.
ResponSuprimeixSí que és molt bell aquest poema. Tot ell un airet fresc.
Helena, pols d'estrella o airet fresc, avui dia ja no sé que triar quan sigui gran de veritat.
SuprimeixQue bonic aquest poema Teresa, jo també vull ser pastora de núvols, d'estrelles, de fulles de colors...I portar una mica d'aquest aire fresquet amoixador de somnis!!!
ResponSuprimeixPetonets, Teresa.
M.Roser, espero trobar-te pasturant núvols o essent airet suau acaronant infants en un pati d'escola. Ales ens hi portaran.
SuprimeixPetons.