dijous, 5 de novembre de 2020

PASTORA DE NÚVOLS


 Som a la porta,

a punt d'emprendre volada

amb qualsevol fulla.

Pasturarem les estrelles

o sinó,

pels indrets encara verds de la Terra.

O no?

Potser t'estimes més

els ocres canviants

que envolten l'oasi?

Serem aquell airet fresc

que amoixa els somnis.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, un bon pastor de somnis i de muntanyes, el teu germà. Que rebis el seu airet, Xavier.

      Suprimeix
  2. Cada dia tenim més la sensació que som a la porta.
    Un poema preciós, Teresa!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, i no només les que ja tenim una edat. Les somniadores no podem de deixar de mirar el cel i a la terra el caliu tardoral ens acompanya i ens hi aferra, al somni.

      Suprimeix
  3. A punt de prendre volada, ben a prop de la porta, que no se'ns escapi res d'allò que ens faci sentir.

    Aferradetes, nina.💖

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Lluna, aferradetes per tu i aferradetes als ocres i vermells tardorals que ens fan sentir vives.

      Suprimeix
  4. Tots hi som permanentment a la porta. En qualsevol moment l'interruptor pot apagar el llum.
    Sí que és molt bell aquest poema. Tot ell un airet fresc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena, pols d'estrella o airet fresc, avui dia ja no sé que triar quan sigui gran de veritat.

      Suprimeix
  5. Que bonic aquest poema Teresa, jo també vull ser pastora de núvols, d'estrelles, de fulles de colors...I portar una mica d'aquest aire fresquet amoixador de somnis!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M.Roser, espero trobar-te pasturant núvols o essent airet suau acaronant infants en un pati d'escola. Ales ens hi portaran.
      Petons.

      Suprimeix