El cel il·lumina els colors que es reflecteixen a l'aigua, perquè el sol els acaricia... Quan sigui negra nit, potser alguna cuca de llum es passejarà per la riba i serà un color més, prop de l'aigua... Preciosos els quadres de Monet!!! Petonets, Teresa.
Un llenç ben florit de colors.
ResponSuprimeixAferradetes, Teresa.
Els colors no s'acaben, per sort nostra.
SuprimeixAferradetes
El cel il·lumina els colors que es reflecteixen a l'aigua, perquè el sol els acaricia... Quan sigui negra nit, potser alguna cuca de llum es passejarà per la riba i serà un color més, prop de l'aigua...
ResponSuprimeixPreciosos els quadres de Monet!!!
Petonets, Teresa.
És un privilegi poder gaudir d'un Monet a la piscina. Una piscina convertida en bassa, això sí!
SuprimeixPetonets
El llenç és el teu poema.
ResponSuprimeixGràcies Helena.
SuprimeixCada dia un "monet" nou.
ResponSuprimeixSegur Xavier, és tracta de ser-hi per deixar-ne constància.
SuprimeixTinc un Monet
ResponSuprimeixque creix i que bateja.
Peixos hi neden.
Carme, és ben viu i canviant.
ResponSuprimeixDeus voler dir que batega, oi?
Sí, si, batega, gràcies!
Suprimeix