El cel il·lumina els colors que es reflecteixen a l'aigua, perquè el sol els acaricia... Quan sigui negra nit, potser alguna cuca de llum es passejarà per la riba i serà un color més, prop de l'aigua... Preciosos els quadres de Monet!!! Petonets, Teresa.
Un llenç ben florit de colors.
ResponEliminaAferradetes, Teresa.
Els colors no s'acaben, per sort nostra.
EliminaAferradetes
El cel il·lumina els colors que es reflecteixen a l'aigua, perquè el sol els acaricia... Quan sigui negra nit, potser alguna cuca de llum es passejarà per la riba i serà un color més, prop de l'aigua...
ResponEliminaPreciosos els quadres de Monet!!!
Petonets, Teresa.
És un privilegi poder gaudir d'un Monet a la piscina. Una piscina convertida en bassa, això sí!
EliminaPetonets
El llenç és el teu poema.
ResponEliminaGràcies Helena.
EliminaCada dia un "monet" nou.
ResponEliminaSegur Xavier, és tracta de ser-hi per deixar-ne constància.
EliminaTinc un Monet
ResponEliminaque creix i que bateja.
Peixos hi neden.
Carme, és ben viu i canviant.
ResponEliminaDeus voler dir que batega, oi?
Sí, si, batega, gràcies!
Elimina