dijous, 19 de març de 2020

EL PARC DE LES MARGARIDOIES

Les margaridoies estan tristes.
- Què tindran les margaridoies? - ho deia la Fina, la princesa del parc, des de la finestra de casa.
- Margaridoia, Margaridoia  per què esteu tristes?- els cridava ben fort , abocada a la finestra.
-Fina, per què no vens? Fa dies que no us veiem , ningú ens cull ni ens olora ni ens trepitja. Estem avorrides, ja no ens sabem que dir. On són els nens i les nenes de Perafita? Què us heu enfadat?
- No! Ui, no! Som a casa tancats i no podem venir al parc a jugar. No ens podem acostar a vosaltres que us podríem infectar.
-Que trist i que avorrit! És tot tan silenciós!
-Sí, jo també trobo a faltar les amigues. Estic tipa de la tablet, de fer deures, de jugar a la cuit amb la mare ... I trobo a faltar les abraçades que van escasses.
-Saps Fina? He descobert uns quants ocells que no coneixia. Oh, i els conec per la veu! Amb les Margaridoies juguem a endevinar-los pels seus riu tiu tius.
- Saps què farem, Margaridoia? Cada dia sortiré a la finestra per dir-te bon dia i bona nit. Què et sembla, bonica?
-Fantaàstic! Quina alegria, sentir la teva veu, Fina. Gràcies, preciosa.
-Bona tarda, Margaridoia.
-Bona tarda, Fina. I, per molts anys!


4 comentaris: