PEL BOSC AIGUALIT.

Passejo la mirada

pels boscos aigualits,

on hi suren mapes de verdet

i la picea més alta

hi cerca les antípodes.

Passejo la mirada

per un mirall que pesca cels

i si el sol de migdia hi pica l'ullet,

l'aire més fi, li fa pessigolles.

I, ENCARA MONET.

 Tinc un llenç d'aigua

que atrapa els colors,

que el cel m'il•lumina.

PASTORA DE NÚVOLS

 Som a la porta,

a punt d'emprendre volada

amb qualsevol fulla.

Pasturarem les estrelles

o sinó,

pels indrets encara verds de la Terra.

O no?

Potser t'estimes més

els ocres canviants

que envolten l'oasi?

Serem aquell airet fresc

que amoixa els somnis.

MONET A LA PISCINA

Pampallugues de llum i nenúfars que ballen mentre l'aigua canta.

AMB EL CALIU TARDORAL

 Amb el caliu tardoral

bressolem la mirada,

amanyaguem el cor.

     La Carme Rosanas diu:

De tants colors

en fem una flassada

d'abrigar l’ànima.

CINQUÈ CONTE DE FIL I CANYA DE LA BRUIXA DE PERAFITA

Alguna cosa es cou a dins l'armari. L'Aseret, la bruixa de Perafita fa prop d'un any que s'hi va ficar i no surt...
El proper 23 de juliol al matí i en el marc de la trobada d'escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres, presentaré el cinquè conte de fil i canya "L'Aseret dins de l'armari". Il·lustrat per Gerard BR.
Estem a l'expectativa per tot plegat. Que l'Aseret surti de l'armari i que nosaltres ho poguem gaudir en el Parc de les Margaridoies.
Mentrestant podeu entrar a l'altra dimensió d'aquest blog i  fer uns quants tastos del conte. Comenceu per l'entrada del 13 de juliol.

TENIM JARDINS

Tenim jardins
de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra  assolellada
hi germinen  faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!

Tenim jardins.


Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna, dins Itineràncies poètiques i sobre el Covid 19.