TENIM JARDINS

Tenim jardins
de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra  assolellada
hi germinen  faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!

Tenim jardins.


Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna, dins Itineràncies poètiques i sobre el Covid 19.

NARCISA CONFINADA

MIRALL DEL CEL

Mirall del cel,
recollint la vida.
Embosta de verd.

SOL LLUENT

El vint del  2020,
caçava el sol lluent.
És al meu jardí.


Haiku per a una nova primavera.
Dia Mundial de la Poesia.

EL PARC DE LES MARGARIDOIES

Les margaridoies estan tristes.
- Què tindran les margaridoies? - ho deia la Fina, la princesa del parc, des de la finestra de casa.
- Margaridoia, Margaridoia  per què esteu tristes?- els cridava ben fort , abocada a la finestra.
-Fina, per què no vens? Fa dies que no us veiem , ningú ens cull ni ens olora ni ens trepitja. Estem avorrides, ja no ens sabem que dir. On són els nens i les nenes de Perafita? Què us heu enfadat?
- No! Ui, no! Som a casa tancats i no podem venir al parc a jugar. No ens podem acostar a vosaltres que us podríem infectar.
-Que trist i que avorrit! És tot tan silenciós!
-Sí, jo també trobo a faltar les amigues. Estic tipa de la tablet, de fer deures, de jugar a la cuit amb la mare ... I trobo a faltar les abraçades que van escasses.
-Saps Fina? He descobert uns quants ocells que no coneixia. Oh, i els conec per la veu! Amb les Margaridoies juguem a endevinar-los pels seus riu tiu tius.
- Saps què farem, Margaridoia? Cada dia sortiré a la finestra per dir-te bon dia i bona nit. Què et sembla, bonica?
-Fantaàstic! Quina alegria, sentir la teva veu, Fina. Gràcies, preciosa.
-Bona tarda, Margaridoia.
-Bona tarda, Fina. I, per molts anys!

SILENCI : PAUSA

M'agrada la Joana Raspall en el seu poema Pausa:

Pausa

Cor meu, reposa,

i deixa que el silenci 

als sentits torni

el nom de cada cosa.

Vull dir "rosa" a la rosa.

EL PESSEBRE D'AVUI DIA

El pessebre d'avui dia
no té nen ni mare,
no sabem si s'han perdut
per la mar blava
o si no estan per passar fred
en una cova.
Hi ha dos patges que cerquen
els seus reis a la desesperada,
ves a saber on s'han ficat,
el món és tan ample!
Un pescador de canya
sense fil i sense ham,
pesca somnis en un riu
que no té aigua.
Mentre un cignes perduts
hi ballen puntualment,
en aquestes festes,
a ritme del Trencanous.
El pessebre d'avui dia
és un desert de marbre blanc i brut
amb unes figuretes de plàstic resclosit.
Pastors autosuficients
hi menen un ramat ben divers
i la pagesa porta a passeig la lloca
i dos pollets grassos
que no paren de fer piu piu.
Casetes minúscules s'enfilen
a les muntanyes més altes
tot cercant el verd escadusser.
Ah! I no esperis veure-hi ni rierols ni neu.
L'aigua no hi córre.
Vet aquí el meu pessebre d'avui dia,
és un pessebre reciclat
(com no! És la consigna).
O potser ja ho has endevinat?