UN ADÉU

                                                                                              

                               Al  Santi

Un adéu pel novembre finit,

flors tardanes i sentors dolces.

Un esclat de llum és a migdia.

A reveure amor.

GALÀXIA

UN COR D'ABELLES

-Jo ja ho he fet : He transcendit el meu temps.
Amb aire teatral  deixava caure una grana de flor de nit.
Els signes del temps eren prou clars:
Un cor d'abelles pasturava el nesprer florit.
Era un tres de novembre que havia començat plorant,
escombrat per la tramuntana a mig matí,
lluïa sol i neu a l'horitzó pirinenc.
I l'ombra del pare, amb somriure sorneguer, pontificava:
-Innocent! Oi tant, que transcendim,
perquè som pols. Som pols d'estrella!

TOT ESPERANT UN COLP DE VENT

ESPERANÇA

ABELLERA

LLEGIR

-Que l'escriure no et faci perdre el llegir-
deia la mare.
-Que llegir no et faci perdre l'escriure-
diria jo.
Sí que llegeixo,
sí que escric.
-Per què mai en tenim prou?
(- I qui ho diu això?)