-Que l'escriure no et faci perdre el llegir-
deia la mare.
-Que llegir no et faci perdre l'escriure-
diria jo.
Sí que llegeixo,
sí que escric.
-Per què mai en tenim prou?
(- I qui ho diu això?)
L meva mare deia el mateix que tu, "que el llegir no us faci perdre l'escriure"... Llegim, i escribim, només ens cal tenir una estoneta i és veritat que mai en tenim prou, algunes persones! Petonets, Teresa.
Suposo que llegir o escriure amb passió i avidesa ens fa deixar de fer altres coses. En les nostres contrades i en una època grisa llegir es podia considerar una pèrdua de temps.
A mi mes aviat el llegir em feia perdre l'escriure... sempre he llegit amb avidesa. Ara, continuo llegint, però també escric. Ara, tinc més temps per a les dues coses.
Trobar el terme just entre la lectura i l'escriptura (i en moltes altres coses) deu ser l'ideal. El gat (que s'assembla molt al Neo, el de la meva filla) no té aquest problema. Menja, dorm i bada. I segurament és feliç.
Jo vaig a tongades. Bé,des que estic jubilada, llegeixo més tot l'any. La dita ens tracta d'equilibrar però quan l'afició és forta, ens pot. El meu mix,espero que sigui feliç.
L meva mare deia el mateix que tu, "que el llegir no us faci perdre l'escriure"...
ResponEliminaLlegim, i escribim, només ens cal tenir una estoneta i és veritat que mai en tenim prou, algunes persones!
Petonets, Teresa.
Suposo que llegir o escriure amb passió i avidesa ens fa deixar de fer altres coses. En les nostres contrades i en una època grisa llegir es podia considerar una pèrdua de temps.
EliminaLa meva mare ho deia també com tu.
ResponEliminaA mi mes aviat el llegir em feia perdre l'escriure... sempre he llegit amb avidesa. Ara, continuo llegint, però també escric. Ara, tinc més temps per a les dues coses.
Sí, tenim més temps. De temps mai en tenim prou tampoc.
EliminaQuan una cosa ens apassiona, això ja passa, en volem més.
Trobar el terme just entre la lectura i l'escriptura (i en moltes altres coses) deu ser l'ideal.
ResponEliminaEl gat (que s'assembla molt al Neo, el de la meva filla) no té aquest problema. Menja, dorm i bada. I segurament és feliç.
Jo vaig a tongades. Bé,des que estic jubilada, llegeixo més tot l'any. La dita ens tracta d'equilibrar però quan l'afició és forta, ens pot.
EliminaEl meu mix,espero que sigui feliç.
És l'únic que m'agrada de fer quan no treballo, llegir i escriure, i mai en tinc prou!
ResponEliminaAquesta és la qüestió, tot el temps del món per fer el que ens agrada.
Elimina