"... Tens estels a les mans i ulls als dits. ..."
El nervi de la vida.
La vida més antiga.
Doncs si noia, veure aquestes plantes que s'arrapen a la vida d'asfalt, ens fa pensar que sempre hi ha esperança...Petonets, Teresa.
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd. Aquestes plantes ens tornen l'esperança.
La vida sempre surt, per qualsevol esquerda...
És l'esperança. Sobretot pels que van capcots, els que no veuen el cel. Quina sort poder-ho veure!
Les males herbes són les bones, a vegades.
Això també! Si més no, saben sobreviure.
El nervi de la vida.
ResponEliminaLa vida més antiga.
EliminaDoncs si noia, veure aquestes plantes que s'arrapen a la vida d'asfalt, ens fa pensar que sempre hi ha esperança...
ResponEliminaPetonets, Teresa.
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd. Aquestes plantes ens tornen l'esperança.
EliminaLa vida sempre surt, per qualsevol esquerda...
ResponEliminaÉs l'esperança. Sobretot pels que van capcots, els que no veuen el cel. Quina sort poder-ho veure!
EliminaLes males herbes són les bones, a vegades.
ResponEliminaAixò també! Si més no, saben sobreviure.
Elimina