dilluns, 4 de novembre de 2019

UN COR D'ABELLES


-Jo ja ho he fet : He transcendit el meu temps.
Amb aire teatral  deixava caure una grana de flor de nit.
Els signes del temps eren prou clars:
Un cor d'abelles pasturava el nesprer florit.
Era un tres de novembre que havia començat plorant,
escombrat per la tramuntana a mig matí,
lluïa sol i neu a l'horitzó pirinenc.
I l'ombra del pare, amb somriure sorneguer, pontificava:
-Innocent! Oi tant, que transcendim,
perquè som pols. Som pols d'estrella!

7 comentaris:

  1. Records que pampalluguegen. Cada estrella ens du un.

    ResponElimina
  2. Teresa si em de ser pols, és molt bonic que siguem pols d'estrelles...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera bonica i interessant de finir ( o potser hauria de dir "finar").

      Elimina
  3. Un bon moment que has col·leccionat. Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sota un nesprer florit, perfumat i amb cor d'abelles,al mes de novembre fa pensar i , per descomptat, que inspira.

      Elimina
  4. Transcendim gràcies als versos, sobretot.

    ResponElimina