VEUS LA BOIRA

Veus la boira com neix.

Nuvolades fetes de la saor de la terra.

I aquest punt de contacte

i lluminós.

Avui amb bona companyia
empaitava boires.

Volia caçar-les

quan salten de l'altiplà a la plana.

Aigües avall al cor de la boira.

 i prop del petit embassament

un punt de llum rosada.

Era el sol matiner.

Quan em pensava que em perdria,

un senyal de llevant:

A Orient naixia un nou dia.

SENYAL AL CAMÍ

Pels volts del molí.

cerco empremtes velles,

però en aquest senyal hi endevino

 la mà curiosa d'un infant.

Per la Riera de Sorreigs, Desembre de 2014.

UNA ROSA PER LA VERO

Sí, per la Vero, la nostra jardinera.
Primeres neus al Cadí. El sol solet d'aquest llarg estiuet de Sant Martí  floreix encara.
La fotografia caçada al vol com les papallones ocres itinerants i poètiques que fan sardana.
L'Isidre, en Joan i la Vero, cap al migdia faran esporgada. Adéu tardor, adéu poncella.
L'última rosa, abans del fred viu, llueix en un gerro de la Vero.

PAPALLONES DE TARDOR

JOANA, ROSA

   

  Jardinera

 de jardins de paraules

  en cada rosa et retrobo.

Desembre el mes de la Joana Raspall, Itineràncies poètiques

ENCARA SOM AQUÍ

Tossudament.

Novembre de gebre tardana.

Les roses han florit.

VOTARÉ PER TU

AVI

Tinc la memòria d'una nena de 10 anys.

De la mare quan va acabar la guerra.

Tinc la memòria d'una nena de 10 anys.

La meva quan es va morir l'avi.

Malgrat tot, el vaig poder conèixer.

Recordo que em portava a futbol,

de com repartia sifons amb el carretó

i de les cançons que ens cantava:

“A la ciutat de Lleida,

n'hi ha una presó;

de presos mai ni manquen,

petita, bonica.

Prou n'hi porta el baró,

lireta, liró “

L'avi.

Pagès.

Sense terra.

Sense llibertat.

Era un bon home.

El record de la mare quan tenia 10 anys.

En memòria de Josep Icart i Puig