dijous, 6 de setembre del 2018

UNA FINESTRA INDISCRETA

Sota el tell hi ha qui fa la migdiada,
però qui no perd pistonada,
espia el veïnat.
Estiu xafogós
a l'hora calenta.
El desig i també la imaginació,
volta la taula d'una colla massa tipa.
I per més morbo insistent que posis
en enfocar la foto,
ni mirada ni precisió,
només ressaltes el marc.
Temps de somnis i desig frustat,
temps d'amor que dorm sota el tell.
Carícia.

7 comentaris:

  1. Quins festa quan l'amor es desperti de la migdiada.

    ResponElimina
  2. Amb aquest estiu tan xafogós deu venir de gust espiar el veïnat des d'un finestra indiscreta...El tell deu fer una bona ombra i si algú fa la migdiada, els seus somnis seran com una carícia refrescant!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat, és que si estava bé! Sobretaula de migdiada, de xefarderies o d'intimitats. Ja sol passar això en les trobades d'amics.

      Elimina
  3. Descrius molt bé aquesta època de l'any. La carícia del final és com el marc del que no passes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així, Helena! I el més plaent és que ja en tens prou. I és la carícia del tell, també.

      Elimina