dijous, 6 de setembre del 2018

UNA FINESTRA INDISCRETA

Sota el tell hi ha qui fa la migdiada,
però qui no perd pistonada,
espia el veïnat.
Estiu xafogós
a l'hora calenta.
El desig i també la imaginació,
volta la taula d'una colla massa tipa.
I per més morbo insistent que posis
en enfocar la foto,
ni mirada ni precisió,
només ressaltes el marc.
Temps de somnis i desig frustat,
temps d'amor que dorm sota el tell.
Carícia.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. xavier pujol6 de setembre del 2018, a les 14:16

    Quins festa quan l'amor es desperti de la migdiada.

    ResponElimina
  2. M. Roser7 de setembre del 2018, a les 19:15

    Amb aquest estiu tan xafogós deu venir de gust espiar el veïnat des d'un finestra indiscreta...El tell deu fer una bona ombra i si algú fa la migdiada, els seus somnis seran com una carícia refrescant!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa Ribera20 de setembre del 2018, a les 11:50

      La veritat, és que si estava bé! Sobretaula de migdiada, de xefarderies o d'intimitats. Ja sol passar això en les trobades d'amics.

      Elimina
  3. Helena Bonals8 de setembre del 2018, a les 14:42

    Descrius molt bé aquesta època de l'any. La carícia del final és com el marc del que no passes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa Ribera20 de setembre del 2018, a les 11:53

      És ben bé així, Helena! I el més plaent és que ja en tens prou. I és la carícia del tell, també.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)