dilluns, 30 de juliol de 2018

L' ÀNGEL BLAU

Vas caure del cel, de cop i volta.
El teu va ser un vol curt i ràpid.
Estirada a la platja a ple sol,
bressolada per l'onada calma.
Un ocell grandiós s'empoderà del meu blau.
Una negra esgarrifança em va alçar.
Al meu costat havia caigut un àngel.
Sí, un àngel d'ales negres.
Et vas presentar i et vaig reconèixer.
Quantes vegades no t'havia somniat?
Els rínxols jugant amb el vent i la mirada dolça:
El meu àngel blau.

La meva participació als RELATS D'ESTIU DE LA CARME, de la Carme Rosanas.

8 comentaris:

  1. Tots somniem que tenim un àngel blau que ens ajudaria si el necessitéssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per no dir-ne àngel de la guarda, àngel blau sembla escaient.

      Elimina
  2. Que bonic, Teresa!
    Quina sort que t'aterri ben bé al costat un àngel blau!!!
    Moltes gràcies per participar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poder d'una imatge que ens transporta a experiències semblants. I, que també ens fan somniar.

      Elimina
  3. Molt bonic! Un somni fet realitat. El teu àngel, a la teua vora.

    ResponElimina
  4. Precioses les paraules amb què ens descrius aquest àngel blau, "amb els rinxols jugant amb el vent i la mirada dolça"...
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si mai ens l'hem imaginat i posat cara, el meu seria així.
      De fet d'alguna manera, algun que d'altre àngel coneixem o estimem..., quan no mostren l'altra cara de la mateixa moneda, de veritable àngel caigut. Àngels!

      Elimina