La Carme Rosanas ens convida a inspirar-nos. Vegeu els RC relats curts de la Carme.
M'hi afegeixo:
- Des que la Ivette ja no hi és, és molt trist!
-Oi tant, Poupée! Això s'ha convertit en el magatzem dels mal endreços.
-Coqcoq, recordes quan va portar Squir? La por que tenia i com s'amagava darrera els geranis i els roserets.
-Ai, si! Geranis i roserets...Quins temps! La Ivette es passava la vida al balcó, parlant amb les plantes i els cantava cançons.
-Jo, companys, que sóc aquí aferrat a la barana des que van fer el balcó, us vaig veure arribar a tots i cadascú de vosaltres.
-Ets el nostre estimat avi Escargot.
-Cada dia era una festa, amb flors noves els dies de mercat o un més a la colla si era fira. I el rec de bon matí que ens eixirivia o cap el tard que ens relaxava? I de les seves xerrades amb les veïnes? Que bé s'hi estava i que entretingut...
- Jo la trobo a faltar molt. Bon dia Ninette! em deia quan sortia a controlar la temperatura. A vegades veient-me a mi, ara xopa ara gebrada ara arrissada, ja en tenia prou.
-Ara ens hem convertit en unes andròmines empolsinades...Ja fa temps que no gallejo.
-El que no entenc aquesta colla de guiris que no paren de fer-nos fotos.
-Squir, ni t'ho imagines : hores d'ara som font d'inspiració d'una colla de lletraferits de vacances.
- No!
