dijous, 6 de novembre del 2014

VOTARÉ PER TU

AVI

Tinc la memòria d'una nena de 10 anys.
De la mare quan va acabar la guerra.
Tinc la memòria d'una nena de 10 anys.
La meva quan es va morir l'avi.
Malgrat tot, el vaig poder conèixer.
Recordo que em portava a futbol,
de com repartia sifons amb el carretó
i de les cançons que ens cantava:
A la ciutat de Lleida,
n'hi ha una presó;
de presos mai ni manquen,
petita, bonica.
Prou n'hi porta el baró,
lireta, liró “
L'avi.
Pagès.
Sense terra.
Sense llibertat.
Era un bon home.
El record de la mare quan tenia 10 anys.
En memòria de Josep Icart i Puig

dissabte, 25 d’octubre del 2014

UN MÓN FELIÇ AMB LLIBRES

El divendres, 24 d'Octubre ens vam trobar els clubs de Lectura de les Biblioteques del Lluçanès a Santa Creu de Jutglar, a la seu del Consorci. És la segona trobada i , com la primera, ha estat un veritable plaer.
Les nostres bibliotecàries estimen els llibres i els viuen intensament. Convertides per una estona en guies d'un dels llibres més impactants del s.XX : Un món feliç (1932) d'Aldous Huxley.
Reconvertiren la sala d'actes del Consorci en un veritable laboratori  on els embrions alfa, beta, delta ...feien la xup-xup en els  tubs d'assaig i nosaltres seguint les directius de l'autoritat més gran en aquell món tant organitzat fèiem i desfèiem. Bé, un xeflis per acompanyar  la tertúlia, on no ens faltava el soma (nuvolets de caramel), la droga obligatòria per a la felicitat inqüestionable i obligatòria. Però el salvatge ens tornava a lloc, o,si més no, ho intentava.
La veritat i la felicitat. Un món mancat de sentiments,on no es pot estar mai sol. De persones condicionades genèticament i des del bressol. Un món on Déu no hi fa falta perquè es tenen totes les necessitats cobertes. On la por a la mort no existeix.
Vam parlar dels paral·lelismes amb el nostre món pel que fa al condicionament envers els altres, la dependència i el consumisme.
Personalment em va agradar tornar a llegir aquest llibre. Intens i profund, les relectures et constaten que és un dels clàssics del segle passat i que el món feliç que ens pintava s'assembla força, en alguns aspectes al nostre present. Ciència-ficció, el món que voldríem, la felicitat ? On som? On anem? Què diria Aldous Huxley , avui?

diumenge, 12 d’octubre del 2014

PILARICA DEL TERRAT

   Des del terrat una postal floral. Després de la pluja. Un mirall de cel i verds trencats. Món petit. Esfera saltimbanqui. Pampallugadissa i juganera. La pilarica s'hi rabeja.

dijous, 2 d’octubre del 2014

ES DIU BARBARA

Si, li he posat Barbara. Barbara per l'artista de les gotes i les teranyines, de les flors i els paisatges amb tons d'aquarel·la. Descoberta gràcies als amics de la xarxa. Barbara Gałczyńska , poetessa, escriptora, pintora i fotògrafa.
Un estiu plujós ens permet jugar amb les gotes  i la llum. Mirades i llums distants, com les flors i els paisatges que ens bressolen.
Per tu, Barbara!

Fotos de Barbara Gałczyńska