La sala de les llàgrimes
no sé si mai,
ha estat sala de rialles.
Fa un any de bon matí,
quatre globus s'enlairaven
al teu cel.
Nosaltres posàvem
el cor a punt
per a l'última volada.
Però, no!
Amant dels cels i de les ales,
has esperat amb paciència
poder-te enlairar amb helicòpter,
per emprendre aquest vol definitiu.
És un adéu poètic i preciós.
ResponEliminaVa molt bé escriure per les llàgrimes i pels comiats.
Al seu cel sigui i amb unes bones ales per a volar.
Una abraçada immensa , Teresa!
Gràcies, Carme.
EliminaHe llegit dues vegades el teu sentit poema escrit amb tinta salada, Teresa.
ResponEliminaT'envio una abraçada abans de tornar-lo a llegir.