La sala de les llàgrimes
no sé si mai,
ha estat sala de rialles.
Fa un any de bon matí,
quatre globus s'enlairaven
al teu cel.
Nosaltres posàvem
el cor a punt
per a l'última volada.
Però, no!
Amant dels cels i de les ales,
has esperat amb paciència
poder-te enlairar amb helicòpter,
per emprendre aquest vol definitiu.
. La foto, l'últim cel des de terra que va veure en Marià. L'autora de la foto, la nostra filla Maria.
És un adéu poètic i preciós.
ResponEliminaVa molt bé escriure per les llàgrimes i pels comiats.
Al seu cel sigui i amb unes bones ales per a volar.
Una abraçada immensa , Teresa!
Gràcies, Carme.
EliminaHe llegit dues vegades el teu sentit poema escrit amb tinta salada, Teresa.
ResponEliminaT'envio una abraçada abans de tornar-lo a llegir.
Gràcies, Xavier, és un moment salat.
EliminaMoments així no saps que dir, perquè res que et diguin pot allunyar el dolor. Precioses les paraules que, més que paraules, són sentiments.
ResponEliminaAferradetes ben fortes, Teresa.
És ben cert, Paula. És un moment estrany i de difícil consol. Gràcies per les aferradetes.
Elimina