Ui, ui, gegants al bosc! Realment el suro fa formes ben curioses...Si els intrusos som nosaltres, pot està ben tranquil el gegant, només l'observarem! Petonets, Teresa.
Brindem per la llibertat recuperada, la de tornar al bosc llunyà, a la platja, al Pirineu amb els amics i per les bombolles que esclaten. Pel seny de qui ens ha de guiar i ... el brindis continua, Xavier.
Ui, ui, gegants al bosc! Realment el suro fa formes ben curioses...Si els intrusos som nosaltres, pot està ben tranquil el gegant, només l'observarem!
ResponEliminaPetonets, Teresa.
I no era pas ell sol...tens raó, formes ben variades i per tots els gustos.Un bon adob per a la imaginació.
EliminaSí que sembla que es tapa un ull.
ResponEliminaLes formes que hi veiem a la natura són increíbles.
Aferradetes, Teresa.
Les ombres hi fan la seva i el sol esclar. I els arbres són una bona companyia.
EliminaJo soc l'intrús.
ResponEliminaArbres amics,
de mans de suro,
No tingueu por
que no us vull mal
us ho asseguro.
Una foto molt maca i un haikú ben encertat!
Esperem que els intrusos siguin els que estimen el bosc.
EliminaGràcies per arrodonir-ho, Carme.
"Es tapa un ull" Amb el bocí de suro que li manca han fet un tap per a una ampolla de vi. Algú brindarà avui...
ResponEliminaBrindem per la llibertat recuperada, la de tornar al bosc llunyà, a la platja, al Pirineu amb els amics i per les bombolles que esclaten.
EliminaPel seny de qui ens ha de guiar i ... el brindis continua, Xavier.