-Jo ja ho he fet : He transcendit el meu temps.
Amb aire teatral deixava caure una grana de flor de nit.
Els signes del temps eren prou clars:
Un cor d'abelles pasturava el nesprer florit.
Era un tres de novembre que havia començat plorant,
escombrat per la tramuntana a mig matí,
lluïa sol i neu a l'horitzó pirinenc.
I l'ombra del pare, amb somriure sorneguer, pontificava:
-Innocent! Oi tant, que transcendim,
perquè som pols. Som pols d'estrella!
Records que pampalluguegen. Cada estrella ens du un.
ResponEliminaUna bona manera de transcendir, en el cel més estelat.
EliminaTeresa si em de ser pols, és molt bonic que siguem pols d'estrelles...
ResponEliminaPetonets, bonica.
És una manera bonica i interessant de finir ( o potser hauria de dir "finar").
EliminaUn bon moment que has col·leccionat. Molt bonic.
ResponEliminaSota un nesprer florit, perfumat i amb cor d'abelles,al mes de novembre fa pensar i , per descomptat, que inspira.
EliminaTranscendim gràcies als versos, sobretot.
ResponElimina