Per un moment, m'he oblidat de les roses.
Camino sense veure el cel ni la terra.
Sóc en un túnel incert,
on els sentiments més vius
conviuen en un garbuix impossible.
Només un llarg camí d'anys en companyia
pot asserenar-me.
Sé que al revolt,
i després de l' encegament sobtat, les
roses,
ves per on,
m'esperen.
Flaire i color.
Com les estimo!
