AMB d DE DIVERSES, AMB d DE DONA

A les meves amigues.

CRISTALL II

Efímer,
s'abraça als brins de verd.
                         Teresa Ribera

Glaçat,
els abeurarà en la fosa...
                         Carme Rosanas

Llagrimejant,
es desfarà lentament.
                          Xavier Pujol

CRISTALL I

Caramell,
regalimes llum blanca.

NATURA MORTA

Reflexes càlids
a les roses d'organdí.
Suau carícia d'hivern.

.Foto : Cap al terrat del Castell de Montesquiu.

CRISTALL

El fred dibuixa
grafismes d'un traç blanc.
Cristals efímers.

Carme Rosanas

PASSEJANT-ME PER L'ALTRA DIMENSIÓ : UN NOU CONTE DE FIL I CANYA.

    I ja està en edició un nou conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita. Esperem poder-lo oferir al públic que s'acosti a Perafita la propera festa de la Candelera, que celebrarem diumenge dia 4 de febrer.
   Aquest nou conte es titula El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa i  potser ja l'heu seguit pel bloc La Bruixa de Perafita que s'hi arriba des d'aquest mateix bloc poètic des de la columna d'enllaços tot entrant a L'altra dimensió.
   Us convido a fer una passejada per aquest bloc màgic i  si us agraden els contes de la vora del foc però també la història , la tradició i el saber popular, segur que us agradarà. També podreu conèixer una mica més una bruixa d'ara , si és que les bruixes tenen edat. I esclar, podreu llegir els dos contes.
Entre els dos contes hi ha la participació a través dels comentaris del bloc i  tot un conte , que no és meu sinó de dos perafitencs lletraferits, per resoldre un primer problema que se li planteja a la Bruixa de Perafita i que no us explicaré, l'haureu de llegir. De totes maneres, els Mixus del cartell us donaran pistes.
   N'anirem parlant. De moment ens trobareu amb en Gerard BR, que n'és l'il·lustrador,a la fira de la Candelera, diumenge al matí.
 

AMB INCONGRUÈNCIA

Amb incongruència fem la carta al reis
i per tradició omplim fulls de desitjos.
Volem i esperem anys nous millors
mentre ens escarxofem en sofàs de desídia certa.
La mirada ja no és ni neta ni clara,
demanem un mirall nou  en els ulls
d'un infant rialler que ens acompanyi.
Ai, la tristesa i aquest voler mirar lluny!
Encara que ens quedi Paris,
sempre hi ha moments d'enyorança!