Amb incongruència fem la carta al reis
i per tradició omplim fulls de desitjos.
Volem i esperem anys nous millors
mentre ens escarxofem en sofàs de desídia certa.
La mirada ja no és ni neta ni clara,
demanem un mirall nou en els ulls
d'un infant rialler que ens acompanyi.
Ai, la tristesa i aquest voler mirar lluny!
Encara que ens quedi Paris,
sempre hi ha moments d'enyorança!
Amb incongruència, però no deixem de fer-la. Ni que sigui mentalment. A veure si ens porten algunes coses que no es poden comprar...
ResponEliminaSí, ara la faig mentalment i deu ser per donar-me ànims i per no perdre l'esperança. Bon any, Carme.
EliminaTant de bo l'esperança superi l'enyorança .
ResponEliminaQue tinguis uns bons Mags, Teresa.
L'enyorança amb família és més passable. Els Mags particulars han estat molt bons i ara esperem la màgia universal.
EliminaBon any, Xavier.
Segur que trobarem un fotimer de mirades d'infants plenes d'il·lusió, que ens faran companyia...
ResponEliminaI si sentim enyorança, sempre ens podem posar a la pell de l'infant que tots portem a dins i tornarem a mirar el món amb ulls clars , nets i plens d¡esperança.
Que tinguis uns bons Reis!
Els nostres infants, per sort tenen la mirada neta, i ens fan mirar el món amb esperança. Que duri!
EliminaGràcies, M.Roser i uns bons Reis i un bon Any per tu, també.
La incongruència que no és res més que l'ambivalència en les nostres vides.
ResponEliminaHo som i a vegades ens crea conflictes,sobretot si busquem coherència en la nostra vida.
ResponElimina