EN PROJECCIÓ

L'HIVERN A LA MIRADA

Veus l'hivern al paisatge*
que despunta primaveres,
amb la mirada tèrbola,
preludi d'hivern al cos.
Tanmateix,
violes blanques arran de camí
fan pessigolles a un cor
d'eterna primavera.


* Pel carrer major que m'inspira, un paisatge d'hivern  m'ha fet pensar en la poetessa de Folgueroles , Anna Dodas i Noguer (Folgueroles - 1962, Montpeller - 1986) i  el seu llibre Paisatge amb hivern.

HA ARRIBAT LA PRIMAVERA?

SALVADA

Avui, Roser, Peret, Nasi, Dolors, Ramon, Carmeta, Xavier...podeu estar contents. La vostra morera ( ai si parlés! què en diria?, de besades robades, de secrets i de converses, de quan els cansats que venien del tros s'hi ajaçaven... i per això és vostra i l'estimeu) es salva d'anar a terra. Adreçaran la carretera per l'altre cantó, perquè hi ha espai.
Els arbres a peu de camí i de carretera, ja fa temps que fan nosa. En aquesta lluita amb el trànsit rodat tenen les de perdre i sobretot si són vells i espècies foranes. Ho sento, seré antiga, conservadora...però no entenc el poc valor que se'ls dóna i menys en un territori rost com el nostre. És tan fàcil tallar un arbre! És tan fàcil plantar un arbre! Que visqui, però, ja són figues d'un altre paner.
Avui dia, dels roures i de les alzines, encara en fem llenya i  cal millorar la gestió dels boscos. Però  cal que l'administració vetlli pels exemplars centenaris i monumentals com si fossin relíquies, com tot el què és singular o en perill.
I en els pobles, què representen per nosaltres els arbres? Encara que tinguem el bosc a la vora, no sempre ho tenim fàcil per arribar-nos-hi. Nosaltres també ens fem grans i dissortadament no podrem gaudir de l'ombra dels magnífics plàtans del passeig, perquè ja no hi seran. Gaudirem del sol i els nostres fills i néts veuran créixer les alzines, amb lentitud. Algú recordarà amb nostàlgia l'avinguda de plàtans a la tardor i el trepig festiu de les fulles?
La fita medioambiental i ecològica  és  haver reconvertit les avingudes de plàtans(espècie forana) en avingudes d'alzines ( espècie autòctona) ?
 Perdoneu-me, no hi ha color!

ARA SÍ, LA NEU

Ara sí, la neu.

Serà record d'un moment dolç,

de blancor feridora,

de fred i de descoberta.

Desig pel nou any que comença:

"Any de neu, any de Déu".


Imatge: Perafita, nevada del Febrer de 2015. 

POTSER CALDRIA

Potser caldria,
desitjar un Bon Nadal amb neu.
Típic.
No hi ha neu.

Recordo sempre,
el fred alegre.
Oi, Dolors?
Infants de nassarró fred
cantaven nadales
pels pessebres de les cases.
No fa fred.
El petit Rabadà ja no té excusa.

Aquest Nadal, com tants d'altres,
ja només som a taula
per fer els honors als nous déus.

Permeteu-me, doncs,
desitjar-vos Bona Collita.
No ens equivoquéssim :
Que sigui d'Amor!

DANSA AL VENT