ESCLAT II

PER SÍ DE CAS

Per sí de cas la pluja.

Sota les pruneres.

Goteig de pètals.

ESTIMO UNA ALZINA

Una alzina preciosa i antiga. L'abraço i sense voler el meu cor es posa a cantar amb la veu dolça de la Maria del Mar :
                 " Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
                    més poderós que el roure, més verd que el taronger,
                    conserva de ses fulles l'eterna primavera,
                    i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
                    com un gegant guerrer.
                                                           ..."
Paraules del poeta illenc Miquel Costa i Llobera per "Lo Pi de Formentor".
Avui, amb el seu permís, el de Maria del  Mar Bonet i  Música de Poetes de la UOC ,comparteixo la música . I amb el permís de la Sàlvia de Cocentaina, un reguitzell d'abraçades il·lustrades que curiosament, avui,  ens regala en el seu bloc Pinzellades al món.

ESCLAT

En record de la Maria.

HE PERDUT EL COR

He perdut el cor al bosc.

He perdut el cor pel bosc.

El cor rodat i de pedra.

AVUI TOCA

Avui toca començar la primavera

espolsar tristeses

dir adéu al fred.

Fa dies que els ocells, 

despistats , 

canten de matinet.

Diem s'acosta la primavera 

quan vivim en un temps incert.

Avui toca omplir la xarxa de poesia

conrear metàfores

i fer visible el poeta que portem dins.

Fa dies que lletraferides,

creatives, 

feinegen amb paraules, de matinet.

-En diem alguna cosa?

-No!

-Doncs sàpigues:

De poesia, la xarxa en va plena.

LA MEVA LOLA

La Lola ens va adoptar no fa gaire. Gata independent i madura. Vam saber-ne l'origen després de preguntar pel poble. Intel·ligent i bona mare. Ens va triar i ens va fer l'honor de gatonar a casa després d'estudiar-nos durant uns quants dies. Cinc gatons.
La Lola ja no hi és. Curta vida la d'aquesta bona gata.  Gata de poble  que ens tenia a ratlla els ratolins de casa i els talps de l'hort.
Nosaltres donàvem la culpa al gos del veí, independent com ella, d'haver mort un gat ros company de carrer de la Lola. Confiats a la tarda quan el quisso era a casa seva, la vam deixar sortir. No va trigar a tornar esverada. Va esperar que tots fóssim a casa. El verí , malaït siga!
La Lola ens ha deixat cinc gatons preciosos i una gran tristesa.