AVUI TOCA

Avui toca començar la primavera

espolsar tristeses

dir adéu al fred.

Fa dies que els ocells, 

despistats , 

canten de matinet.

Diem s'acosta la primavera 

quan vivim en un temps incert.

Avui toca omplir la xarxa de poesia

conrear metàfores

i fer visible el poeta que portem dins.

Fa dies que lletraferides,

creatives, 

feinegen amb paraules, de matinet.

-En diem alguna cosa?

-No!

-Doncs sàpigues:

De poesia, la xarxa en va plena.

LA MEVA LOLA

La Lola ens va adoptar no fa gaire. Gata independent i madura. Vam saber-ne l'origen després de preguntar pel poble. Intel·ligent i bona mare. Ens va triar i ens va fer l'honor de gatonar a casa després d'estudiar-nos durant uns quants dies. Cinc gatons.
La Lola ja no hi és. Curta vida la d'aquesta bona gata.  Gata de poble  que ens tenia a ratlla els ratolins de casa i els talps de l'hort.
Nosaltres donàvem la culpa al gos del veí, independent com ella, d'haver mort un gat ros company de carrer de la Lola. Confiats a la tarda quan el quisso era a casa seva, la vam deixar sortir. No va trigar a tornar esverada. Va esperar que tots fóssim a casa. El verí , malaït siga!
La Lola ens ha deixat cinc gatons preciosos i una gran tristesa.

TRANSPARÈNCIA

PAISATGE ÍNFIM

A la taula del terrat.

FRÀGIL I SUBTIL

Fràgil i subtil

l'ocre tintat de neu

de la roureda.

ON SÓN LES ENCANTADES?

                                                          Per l'amic Pep Soci

On són les encantades?

I el faune més savi que conreava la feixa?

Rialles d'enllà del temps

ressonen en nits de lluna plena.

El més vell es mira l'estol de goges

que ballen i canten tot fent bugada.

De matinet seran ses germanes.

Les grans amb galledes de roba blanca 

i la petita encalçant papallones.

Les fades de l'hort

gormandes de les cireres més dolces,

s'esmunyen camí enllà.

La del brinyoliquer plora.

Ni faune, ni aloges ...

-I, doncs? Què us pensàveu?

La font és perduda.

LA SAL DE LA VIDA

Per la Ribera Salada. El Salí de Cambrils.