DES DE LA IMMOBILITAT DEL TEMPS CAÇAT

 

Vailet que em mires

des de la immobilitat del temps caçat:

-Què em dius amb la mirada?

És curiositat infantil

o em vols arribar a l'ànima. 

Tant se val.

Camines per un llarg camí d'exili.

Véns de lluny.

Ho diu la mirada derrotada

del teu pare.

Pobre cos que arrossega

massa patiment aliè

i responsabilitat feixuga.

Vailet,

la mà que t'acompanya,

t'obre camins d'esperança

i et desperta, altra vegada,

la innocència de l'infant estimat.

Capaç per sempre,

d'encarar-se al món

amb els ulls oberts.

Fotografia de Hélène Roger-Viollet, apareguda a L'Ilustration el 1939.

Dissabte, dia 25 de Gener de 2014, setanta-cinc anys després, vàrem resseguir el Camí de Retirada, d'exili de Coll d'Ares a Prats de Molló. La secció excursionista de CCOO del Baix Llobregat amb l'Associació Prats Endavant i el grup excursionista Delit Tenim de Prats, vàrem homenatjar a Thomas Coll.

Per saber-ne més: Regreso al exilio : La historia que hay detràs; El País.

                            El racó del Nueve : Camins de retirada; Alfons Llopis.

ELS PLÀTANS DEL MEU POBLE

Avui, 7 de Gener de 2014, a Perafita : Obres de millora del Passeig de Sant Agustí. Cal tallar dotze plàtans.

M'han esquinçat un trosset d'ànima

i no ho entenc.

Eren cinc o sis plataners

i una morera.

Eren només arbres vells,

però, diuen,

invasors de carreteres.

Arbres,

sí.

Ombra a l'estiu

dels qui venien acalorats del tros.

Passeig de tantes tardes de diumenge

de la nostra empobrida adolescència.

Alegria de fulles seques i trepig fort

d'infants a la tardor.

Mirada verda de veïns i treballadors

d'un poble secaner i rost.

Records d'amors a la soca vella

i testimoni silent de primeres besades.

Quatre arbres.

A cops de mall.- Teresa Ribera i Icart; Versos de l'Altiplà ( Ed.Cal Siller i el Gall) Prats de Lluçanès, 2013.

Potser en voleu saber més  i encara més

UN PESSEBRE A LA MUNTANYA I UN HAIKU

Vull penjar un estel

per tu en la nit més fosca

Nadal dels pobres.

Un pessebre a Sant Martí Xic, autor : Ramon Trabal i Prat de l'Associació d'Amics de Sant Martí Xic.

DESEMBRE PUNTILLISTA

De matinet quan la claror et fereix els ulls

una lleu boirina pentina el paisatge.

Gebre a l'obaga i fred rioler a soleia.

Camino arran de camps

 perquè m'agrada com hi neix la boira.

Desembre puntillista,

de matinet cada dia un quadre.

                                                                        A la Mila, companya de caminades matineres.

                                    

PER LA JOANA DE LES ROSES

Poesia, si us plau.

De jardins de paraules.

Rosa de pitiminí.

En record de Joana Raspall

14 ANYS DE VETLLADA LITERÀRIA A OLOST !

Sí, ja en són catorze! I dius, com pot ser? Com passa el temps!
Catorze anys no són gaires, però per nosaltres, els lletraferits d'Olost, són molts. Som una colla jove perquè any darrera any , veiem com els petits es fan grans i per allò de tots els taps s'assemblen a les olles, queden tocats de la lletraferidura. Saba nova, dirien uns, amb noves maneres d'expressar-se i de dir.
Per altra banda, els grans creixem i madurem , literàriament parlant. Alguns fins i tot ens atrevim a volar sols i a escriure pel gran públic*. No és estrany perquè aquesta trobada anual ens esperona, és el cuquet de llum necessari per llançar-nos en el joc de les paraules escrites i ens atrevim a capbussar-nos en tots el gèneres : El conte, la poesia, el poema visual,  l'assaig, la narració curta, la crònica, la novel·la...
Agraeixes aquesta colla que t'escolta i s'il·lusiona com tu. I et sents agombolat i amb ganes de tornar-hi un altre any. I, si  alguna vegada l'afany transcendent  em fa pensar que potser caldria obrir-se a més gent, el seny  de ser una colla d'amics de lletres s'imposa. Com ens escoltaríem sinó?
Com les tertúlies literàries i els clubs de lectura aquestes trobades de lletraferits són per reivindicar i per imitar.

Portada de la revista d'enguany. La fotografia és de Júlia Potrony.

* Presentació del llibre " La mirada del voltor" de Ramon Breu a la biblioteca Joan Triadú de Vic.

EL CAMÍ BLAU

El camí blau

                                                                                 A Antonio Machado i a Walter Benjamin

Camino per la memòria.

Faig camí mentre camino.

Pels viaranys d'exili,

fujo del gris ensorrat del meu país esquerp.

Des del Cap Cervera,

el blau més blau em crida.

La tramuntana inclement neteja el rostre

d'aquest mar fred i metàl·lic.

El blau més blau em crida.

Els passos cansats,

desesperançats,

em porten a recer de la platja amiga.

Port amable i blau lluminós.

Malalt d'amor pel meu país,

deixo que el blau més blau

em bressoli per sempre:

-Adéu mare. Ja vinc.

L'esperança del sud llunyà, 

vers altres mars, cap a ponent, 

corre per camins silents i de pols.

Solitud vora el blau.

El blau més blau que et crida.

El pes de tot un poble

pels camins de la diàspora:

-Adéu amics, fins aviat. 

I que la mar amiga em porti.

P.D. En companyia d'uns amics, que caminen camins de memòria, vam fer de Portbou a Cotlliure per homenatjar el poeta Antonio Machado Ruiz ( Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939) i el filòsof Walter Benjamin ( Berlín, 1892 - Portbou, 1940).

Vam recordar les persones que per culpa de les guerres es veuen obligades a fugir del seu país.

Fotografia  de  Montse Saldaña.