Fila i desfila.
Pinta i descoloreix.
El pas del temps.
Qui no es resisteix a deixar anar
un record que voleia al vent?
El nom ja no hi és.
Quan temps en fa?
Ressonen onades camí d'Eivissa.
Ressonen cants d'un orfeó antic.
I , aquesta vànova viatgera
voleiant al vent.
Abans de fer-ne parracs,
en vull fer un poema.
El pas del temps descoloreix els records, però sempre queda com un aroma que ens les fa tenir vius.
ResponEliminaAferradetes, Teresa.
Sí, són petits detalls. En aquest cas és haver-me'n de desprendre.
EliminaN'has fet un bon poema d'aquest record i d'aquesta vànova.
ResponEliminaUna abraçada, Teresa.
És intentar que no es perdi del tot.
EliminaOhhhh que bonic Teresa
ResponEliminaGràcies, Teresa.
ResponElimina