A Josep Riera, poeta d' Oristà
Ben retrobat, amic.
El teu poema ple de sol
a l'hora calenta del nostre estiu,
m'aviva el cor i m'enfila noves paraules.
Com nou, també, és el camí que avui reprenc.
I, el poema de Josep Riera :
¿L'heu vist el sol del migdia com s'abraona
sobre els camins indefensos, com vesteix l'era
de foc, com travessa la palla dels barrets
sense folre? Jo l'he vist atiant la serp
al taló dels condemnats a pobres, cridant
les noies a despullar-se el cos, predicant
la luxúria com un pecat molt sucós!
A canvi, ens madura els blats, encén la sang
dels amants, tempta les verges i el sedueix
la fresca d'una entrada, un call silenciós,
un got d'aigua d'argent, la volta ample del pou,
jeure sota la parra.
Com aigua a tesa.-Obre Poètica Completa, Josep Riera ; Editorial Cal Siller, 2021
La poesia. Sempre.
ResponEliminaHola Teresa, molt bonic el teu poema...
ResponEliminaSAps jo conec el Josep Riera, li vaig fer una entrevista per la radio ja fa molt de temps, a una emisora d'Osona, no recordo si era radio Taradell, o un altre poble dels voltants,,,Si el veus dóna-li records de part meva!
Petonets, Teresa.
Avui, el cel encapotat,
ResponEliminano em porta l'enyor
del sol carregat
de llum i calor.
Gaudeixo del descans
que em deixa la pluja fina
i la brisa tènue.
L'escalfor la vull
en les paraules
i els gestos.
Avui em ve de gust caminar.
Sota la pluja,
sense aixopluc,
per camins vells,
olorant la terra mullada
que em ve tot passejant.