dijous, 16 de desembre de 2021

TOT PLEGAT

 


Tot plegat

ens posem a jugar amb les paraules, 

per no empastifar-nos

d'aquest llot renouer

que ens engavanya

i no ens deixa gaudir

com es mereix,

de l'alegria

més lluminosa

                      d'una nova vida.

8 comentaris:

  1. Jugar amb les paraules... és estimar-les.
    Quina llàstima que hi ha paraules, actualment paraules catalanes, que tenen enemics molt poderosos i que juguen amb la mentida, l'engany, la falsedat i l'odi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot aquest soroll el que engavanya i les circumstàncies difícils que ens toca viure. De fet la vida ja ho té, ara alegries i ara penes. El difícil per una generació optimista com la nostra tot plegat es fa difícil de pair. Volíem pels nostres fills un món millor.
      Xavier, des de l'estiu que he tingut els blocs en silenci, són moments de reflexió i mesura. Ahir de retorn vaig veure que fas vacances de bloc, esperarem el retorn de les teves paraules i imatges. A reveure

      Elimina
  2. El panorama és molt trist per a tots.
    Potser les paraules netes i clares ens ajudin a veure-ho més amable.

    Aferradetes, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí,els mots ens salven, com deia l'Espriu. Una paraula ben dita ens fa reaccionar i ens allibera i més, si a més és neta i clara. Lluna, gràcies.

      Elimina
  3. Estimarem les nostres paraules per sempre i hi jugarem per consolar-nos i fugir de les maldats, del llot i de la merda mès pudenta i enganxosa com la que tenim sempre a sobre…

    És un plaer retrobar-te. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, contenta de retrobar-me a aquesta colla de lletraferits de la xarxa. Poder venir a pescar mots en aquesta bassa amable. Gràcies per ser-hi, per vetllar-la, tens un do.

      Elimina
  4. Aquestes flors tan precioses fan conjunt amb la caloreta que fa aquests diaes. Un Nadal primaveral!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
  5. Tinc un jardí petit,
    potser diries que ni és jardí.
    Però es excusa per calçar-me
    les espardenyes velles
    i posar-me el vell barret de palla.
    L'aixadeta, la cadira on seure'm.
    Una regadora escapçada.
    Un sac de terra bona.
    Adob que em porta un pagès.
    Una olivera al mig
    amb un niu de cadernera,
    que em xiula tot el matí.
    Un gos que s'asseu al meu costat
    i em llepa, si m'he equivocat.
    Jo diria que és el meu encarregat.
    El niu te dos ous
    que aviat esclatant.
    M'afanyo per tenir un pom de flors
    on puguin anar volant.
    Me l'havia deixat,
    En un test hi he plantat
    d'una branca trobada
    una jove figuera,
    que a la llarga donarà ombra i figues
    Tinc un jardí petit,
    potser diries que ni és jardí.
    Però dins, la meva vida hi té sentit.

    ResponElimina