Jugar amb les paraules... és estimar-les. Quina llàstima que hi ha paraules, actualment paraules catalanes, que tenen enemics molt poderosos i que juguen amb la mentida, l'engany, la falsedat i l'odi.
És tot aquest soroll el que engavanya i les circumstàncies difícils que ens toca viure. De fet la vida ja ho té, ara alegries i ara penes. El difícil per una generació optimista com la nostra tot plegat es fa difícil de pair. Volíem pels nostres fills un món millor. Xavier, des de l'estiu que he tingut els blocs en silenci, són moments de reflexió i mesura. Ahir de retorn vaig veure que fas vacances de bloc, esperarem el retorn de les teves paraules i imatges. A reveure
Segur que sí,els mots ens salven, com deia l'Espriu. Una paraula ben dita ens fa reaccionar i ens allibera i més, si a més és neta i clara. Lluna, gràcies.
Estimarem les nostres paraules per sempre i hi jugarem per consolar-nos i fugir de les maldats, del llot i de la merda mès pudenta i enganxosa com la que tenim sempre a sobre…
Carme, contenta de retrobar-me a aquesta colla de lletraferits de la xarxa. Poder venir a pescar mots en aquesta bassa amable. Gràcies per ser-hi, per vetllar-la, tens un do.
Tinc un jardí petit, potser diries que ni és jardí. Però es excusa per calçar-me les espardenyes velles i posar-me el vell barret de palla. L'aixadeta, la cadira on seure'm. Una regadora escapçada. Un sac de terra bona. Adob que em porta un pagès. Una olivera al mig amb un niu de cadernera, que em xiula tot el matí. Un gos que s'asseu al meu costat i em llepa, si m'he equivocat. Jo diria que és el meu encarregat. El niu te dos ous que aviat esclatant. M'afanyo per tenir un pom de flors on puguin anar volant. Me l'havia deixat, En un test hi he plantat d'una branca trobada una jove figuera, que a la llarga donarà ombra i figues Tinc un jardí petit, potser diries que ni és jardí. Però dins, la meva vida hi té sentit.
Jugar amb les paraules... és estimar-les.
ResponEliminaQuina llàstima que hi ha paraules, actualment paraules catalanes, que tenen enemics molt poderosos i que juguen amb la mentida, l'engany, la falsedat i l'odi.
És tot aquest soroll el que engavanya i les circumstàncies difícils que ens toca viure. De fet la vida ja ho té, ara alegries i ara penes. El difícil per una generació optimista com la nostra tot plegat es fa difícil de pair. Volíem pels nostres fills un món millor.
EliminaXavier, des de l'estiu que he tingut els blocs en silenci, són moments de reflexió i mesura. Ahir de retorn vaig veure que fas vacances de bloc, esperarem el retorn de les teves paraules i imatges. A reveure
El panorama és molt trist per a tots.
ResponEliminaPotser les paraules netes i clares ens ajudin a veure-ho més amable.
Aferradetes, Teresa.
Segur que sí,els mots ens salven, com deia l'Espriu. Una paraula ben dita ens fa reaccionar i ens allibera i més, si a més és neta i clara. Lluna, gràcies.
EliminaEstimarem les nostres paraules per sempre i hi jugarem per consolar-nos i fugir de les maldats, del llot i de la merda mès pudenta i enganxosa com la que tenim sempre a sobre…
ResponEliminaÉs un plaer retrobar-te. Una abraçada.
Carme, contenta de retrobar-me a aquesta colla de lletraferits de la xarxa. Poder venir a pescar mots en aquesta bassa amable. Gràcies per ser-hi, per vetllar-la, tens un do.
EliminaAquestes flors tan precioses fan conjunt amb la caloreta que fa aquests diaes. Un Nadal primaveral!!!
ResponEliminaPetonets, Teresa.
Tinc un jardí petit,
ResponEliminapotser diries que ni és jardí.
Però es excusa per calçar-me
les espardenyes velles
i posar-me el vell barret de palla.
L'aixadeta, la cadira on seure'm.
Una regadora escapçada.
Un sac de terra bona.
Adob que em porta un pagès.
Una olivera al mig
amb un niu de cadernera,
que em xiula tot el matí.
Un gos que s'asseu al meu costat
i em llepa, si m'he equivocat.
Jo diria que és el meu encarregat.
El niu te dos ous
que aviat esclatant.
M'afanyo per tenir un pom de flors
on puguin anar volant.
Me l'havia deixat,
En un test hi he plantat
d'una branca trobada
una jove figuera,
que a la llarga donarà ombra i figues
Tinc un jardí petit,
potser diries que ni és jardí.
Però dins, la meva vida hi té sentit.