dilluns, 17 de desembre de 2018

LLAVORS

Les llavors
les nostres llavors
en l'erm
en un glaçat erm
lluen
vistosos vestits lluen
una xarxa
els agombola una fina xarxa
pau
feta de desig i paraules de pau
esperen
esperem
volem
el moment naixent que la malla trenca.

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. La veritat és que a vegades ja no saps què dir. És tot tant contradictori!

      Suprimeix
  2. De moment les llavors estan ben arraulides perquè el fred no les malmeti, quan trenquin la malla que les protegeix, amb paraules de pau, serà esclat de joia...
    Petonets, Teresa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les llavors són un miracle de la natura.Esperen una altra primavera.

      Suprimeix
  3. Filigranes naturals, aquestes llavors. I que bonic i suggeridor el poema!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els fanalets ataronjats tenen molta gràcia però despullats del color i ensenyant l'esquelet de filigrana,diria que encara més..

      Suprimeix
  4. La vida, una pedra de duresa envoltada de capes de felicitat.

    ResponSuprimeix