divendres, 15 de gener del 2016

SALVADA


Avui, Roser, Peret, Nasi, Dolors, Ramon, Carmeta, Xavier...podeu estar contents. La vostra morera ( ai si parlés! què en diria?, de besades robades, de secrets i de converses, de quan els cansats que venien del tros s'hi ajaçaven... i per això és vostra i l'estimeu) es salva d'anar a terra. Adreçaran la carretera per l'altre cantó, perquè hi ha espai.
Els arbres a peu de camí i de carretera, ja fa temps que fan nosa. En aquesta lluita amb el trànsit rodat tenen les de perdre i sobretot si són vells i espècies foranes. Ho sento, seré antiga, conservadora...però no entenc el poc valor que se'ls dóna i menys en un territori rost com el nostre. És tan fàcil tallar un arbre! És tan fàcil plantar un arbre! Que visqui, però, ja són figues d'un altre paner.
Avui dia, dels roures i de les alzines, encara en fem llenya i  cal millorar la gestió dels boscos. Però  cal que l'administració vetlli pels exemplars centenaris i monumentals com si fossin relíquies, com tot el què és singular o en perill.
I en els pobles, què representen per nosaltres els arbres? Encara que tinguem el bosc a la vora, no sempre ho tenim fàcil per arribar-nos-hi. Nosaltres també ens fem grans i dissortadament no podrem gaudir de l'ombra dels magnífics plàtans del passeig, perquè ja no hi seran. Gaudirem del sol i els nostres fills i néts veuran créixer les alzines, amb lentitud. Algú recordarà amb nostàlgia l'avinguda de plàtans a la tardor i el trepig festiu de les fulles?
La fita medioambiental i ecològica  és  haver reconvertit les avingudes de plàtans(espècie forana) en avingudes d'alzines ( espècie autòctona) ?
 Perdoneu-me, no hi ha color!

9 comentaris:

  1. Sempre sento pena quan tallen els arbres... Però sembla una lluita difícil, molts diuen que fan nosa.

    I això de les espècies foranes, no ho entenc... Si són espècies tan arrelades, algun dia o altre les haurem de considerar d'aquí, no?

    És com si després de 3, 4 o 10 generacions d'una família que va venir de fora, encara els consideréssim immigrants... Seria injust, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un arbre prop d'un camí, passeig o zona habitada no ho té tan fàcil. I parlem d'arbres centenaris, en zona urbana on les velocitats han de ser reduïdes. No és just i els trobarem a faltar.

      Elimina
  2. Encara que no conec personalment aquesta morera, afegeix-me a la Roser, Peret, Nasi, Dolors, Ramon, Carmeta... Jo també estic content.

    ResponElimina
  3. Jo, encara que no sigui aquesta Roser, estic molt contenta que la carretera passi per un altre lloc...Sempre que un arbre se salva la natura jo agraeix, a més , questa morera és preciosa i ben segur que guarda u fotimer de històries...
    Tens raó, on hi hagi una avinguda amb plataners...Però els ecologistes , de vegades es passen una mica; a mi les alzines m'encanten, però per fer ombra al passeig. més aviat no!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, no sé on tinc el cap, volia dir, "ho i un"...

      Elimina
    2. Roser, ja no és qüestió dels ecologistes sinó de les administracions que ho planifiquen. I a més ho justifiquen per raons de seguretat viària. Són arbres massa grans i fan nosa. En aquests moments no se'ls dóna cap valor. Sembla que el valor paisagístic no tingui importància.

      Elimina
  4. Els ecologistes, M. Roser, hem fet el que hem pogut perquè no es talli ni un plàtan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jesús, jo tinc tants dubtes de tot plegat que em costa d'acceptar. I, realment no sé si hem fet tant. L'avinguda de Sant Boi desapareix, com no fa gaire va desaparèixer la de Perafita i no fa massa anys la d'Olost. I a Perafita hi ha un plàtan de dins del poble sentenciat.

      Elimina