dilluns, 9 de març del 2015

LA MEVA LOLA

La Lola ens va adoptar no fa gaire. Gata independent i madura. Vam saber-ne l'origen després de preguntar pel poble. Intel·ligent i bona mare. Ens va triar i ens va fer l'honor de gatonar a casa després d'estudiar-nos durant uns quants dies. Cinc gatons.
La Lola ja no hi és. Curta vida la d'aquesta bona gata.  Gata de poble  que ens tenia a ratlla els ratolins de casa i els talps de l'hort.
Nosaltres donàvem la culpa al gos del veí, independent com ella, d'haver mort un gat ros company de carrer de la Lola. Confiats a la tarda quan el quisso era a casa seva, la vam deixar sortir. No va trigar a tornar esverada. Va esperar que tots fóssim a casa. El verí , malaït siga!
La Lola ens ha deixat cinc gatons preciosos i una gran tristesa.

6 comentaris:

  1. Comprenc el dolor que us ha deixat la pèrdua de la Lola. A casa tenim un gat molt gairebé idèntic a la malaguanyada Lola, i també és originari de poble.
    Qui és el que escampa verí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa de mal dir. Jo visc en un poble petit, amb camps i boscos a la vora, granges i bestiar pasturant.
      No pots assenyalar ningú en concret....tampoc si ha estat fet expressament. I menys si és d'haver menjat un animal enverinat, rata o ocell.
      Els animals no estan gens salvats. Ho volem controlar tot i se'ns escapa de les mans.

      Elimina
  2. És que els animalets es fan estimar molt... M'has fet gràcia perquè dius que us va adoptar ella i va triar casa vostra per tenir els seus gatets. Segur que va veure que fèieu cara de bones persones! La Lola era una gata preciosa!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ens va triar. Era coneguda del veïnat i voltava.
      Ens sap molt greu haver-la perduda.

      Elimina
  3. És molt trist quan es perd el seu amic de quatre potes. Salutacions.

    ResponElimina