dijous, 27 d’agost del 2015

T'HO PENSAVES?

La Carme Rosanas ens convida a inspirar-nos. Vegeu els RC  relats curts de la Carme.
M'hi afegeixo:

- Des que la Ivette ja no hi és, és molt trist!
-Oi tant, Poupée! Això s'ha convertit en el magatzem dels mal endreços.
-Coqcoq, recordes quan va portar Squir? La por que tenia i com s'amagava darrera els geranis i els roserets.
-Ai, si! Geranis i roserets...Quins temps! La Ivette es passava la vida al balcó, parlant amb les plantes i els cantava cançons.
-Jo, companys, que sóc aquí aferrat a la barana des que van fer el balcó, us vaig veure arribar a tots i cadascú de vosaltres.
-Ets el nostre estimat avi Escargot.
-Cada dia era una festa, amb flors noves els dies de mercat o un més a la colla si era  fira. I el rec de bon matí que ens eixirivia  o cap el tard que ens relaxava? I de les seves xerrades amb les veïnes? Que bé s'hi estava i que entretingut...
- Jo la trobo a faltar molt. Bon dia Ninette! em deia quan sortia a controlar la temperatura. A vegades veient-me a mi, ara xopa ara gebrada  ara arrissada, ja en tenia prou.
-Ara ens hem convertit en unes andròmines empolsinades...Ja fa temps que no gallejo.
-El que no entenc aquesta colla de guiris que no paren de fer-nos fotos.
-Squir, ni t'ho imagines : hores d'ara som font d'inspiració d'una colla de lletraferits de vacances.
- No!




diumenge, 23 d’agost del 2015

FINESTRA AL LLAC

Finestra al llac.
Temps de cacera.
Furtiva i sota l'arbreda
cerco ànecs i qualsevol
senyal de vida.
Amb posat d'àliga
faig l'aleta 
per la riba.
Caço núvols dins el llac,
un ànec arraulit al marge,
un cadell festós que se'ns refrega,
les amigues a contrallum.
A manca de càmera millor
no hi ha com el telèfon.
Avui unes noies (bé..., això de noies),
han pogut canviar la foto del perfil.
Caçades i a la xarxa!

 
 

divendres, 14 d’agost del 2015

I QUÈ MILLOR QUE EL DESERT (ENCARA QUE SIGUI PETIT)


                                                                     RC  Relats de la Carme
El llop havia dirigit la Caputxeta fins a la gran duna.
-Segueix les petjades i arribaràs a cala iaia - li havia dit tot convençut- No té pèrdua!
La pobre noia va tenir un esglai quan va veure la muntanya de sorra i la munió de camins petjats que la creuaven.Confosa no sabia quin triar. Va optar per enfilar-se a la cresta de la duna per orientar-se.
Un cop a dalt, bosc espès per totes bandes i ni cases, ni pobles ni ciutats.
I què ho fa que quan la mestra explicava com orientar-se amb el sol no escoltava mai?- pensava amb llàgrimes als ulls.
Era tard i fosquejava. Espantada es va asseure a la sorra.
Tot plegat de dins el bosc surt esperitat el llop carregat amb un cistell.
-Ja vinc, Caputxeta! - li deia amb udols- Porto el sopar que ens ha fet la iaia. I doncs, que et sembla aquest mirador per veure la pluja d'estels?


La meva contribució als RC Relats de la Carme ( de la Carme Rosanas)


dijous, 13 d’agost del 2015

UN CEL D'OLI I UN RECORD PER EN BUNSEN

En Bunsen va ser alumne meu a l'escola de Sant Bartomeu del Grau quan tenia onze anys.
Feia pocs anys que havia arribat de Laos amb la seva família tot fugint de la guerra.
Manetes com era, feia avions caça amb marqueteria ( en tenim una reproducció en ferro a manera d'escultura al terrat de casa i  s'intueix a la foro).
En Bunsen va morir d'accident de moto. No sé si tenia vint anys.

dimarts, 11 d’agost del 2015

ESTIMEM ELS ARBRES

Vet aquí que una colla d'amics que estimen els arbres, van decidir trobar-se el capvespre de divendres dia 7 d'Agost i fer-se una foto amb el plàtan de dins el poble i que de moment no es salva de la tala.
Érem pocs perquè la convocatòria va ser ràpida i per la xarxa i, ja se sap, als pobles ens refiem del boca orella o del programa arran de nas. La premsa i la televisió d'Osona hi va ser, a l'Informatiu de 9tv d'ahir dilluns, 10 d'Agost en van passar el tall.
Fins el 3 de Setembre que es tornaran a reunir els alcaldes amb representants de la Diputació i el col·lectiu que demana el replanteig de la tala, està parat.
La gent que estima els arbres ens continuem movent  per evitar de totes totes que vagin a terra uns arbres que formen part del nostre paisatge i són testimoni del passat a més d'un patrimoni natural inestimable. No ens resignem a perdre'ls!

dilluns, 3 d’agost del 2015

NOMÉS DIR-VOS



Només dir-vos, amics,
Que gràcies a la moguda d'una colla de veïns, d'una Plataforma que estima el Lluçanès i dels Consistoris conscienciats, s'han pogut salvar una bona colla d'arbres. No tots , per desgràcia....però malgrat la tristesa, potser les coses van canviant.
Avui cal mirar-s'ho positivament. Quan ens hi posem, tots junts, fem feina.